L'article de Forbes “Revolución cuántica – Revolució quàntica”, que presenta Marta P. Estarellas, enginyera quàntica sènior i cap de l'equip de Teoria i Aplicacions a Qilimanjaro, introdueix la necessitat d'una nova infraestructura per donar suport als propers ordinadors quàntics.
Anant més enllà dels propòsits dels ordinadors quàntics, l'article examina com aquests ordinadors quàntics es comunicaran realment entre ells i la resposta avançada és la “internet quàntica”. Els ordinadors quàntics codifiquen la informació d'una manera diferent dels ordinadors clàssics, cosa que també porta a una infraestructura diferent per comunicar la informació.
En aquesta direcció, Marta P. Estarellas assenyala que quan dos qubits estan entrellaçats, estan altament correlacionats i quan en mesurem un, influïm en l'altre. Influir en l'estat d'un qubit comporta també un canvi en l'altre, la qual cosa significa que la informació es transmet d'un node a un altre, demostrant el potencial de comunicació.
La física quàntica està aportant aquests nous avenços i ara ens trobem en un punt en què els científics busquen passar d'un enllaç entre qubits a una xarxa més gran de qubits i augmentar la “memòria quàntica”, tal com assenyala Harald Weinfurder del Munich Center for Quantum Science and Technology.
A més dels beneficis més coneguts de la computació quàntica: major rendiment computacional que els ordinadors clàssics, connexions més segures, sincronització més precisa, l'article també aborda els desavantatges. Una d'aquestes àrees és la criptografia postquàntica, que busca possibles protocols resistents als atacs quàntics que podrien xifrar fàcilment els protocols actuals.
Al final, l'article deixa el debat obert sobre si la nova internet quàntica substituirà o donarà suport i enfortirà l'internet actual tal com el coneixem.
Reflexions interessants sobre els propers canvis i oportunitats tecnològiques i també financeres de la computació quàntica.
